“Encara no hem interioritzat la potencialitat i els beneficis de les tecnologies 2.0. al Turisme”

Geògraf. Prosfessor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. Director de l’Institut d’Estudis Turístics (INSETUR). Diputat socialista de les comarques gironines. Al seu twitter oficial trobem la següent descripció de perfil: Geographer and Traveller @INSETUR Director. Sant Feliu de Guíxols. Http://www.don-aire.blogspot.com  4714 followers. Segueix a 1361 twitaires. Més de 20.000 piulades avalen aquest TwitStar. Tot un professional comunicador 2.0.

Quin seria el handicap més gran, actualment, per fer possible el creixement del Turisme 2.0?

En aquests moments ens trobem que el major problema és el Roaming. Els usuaris tenen un problema que tots coneixem, quan anem al l’estranger se’ns activen unes tarifes abusives per la utilització d’Internet que fan impossible la connexió constant del turista a les xarxes. Aquí perdem la oportunitat que el turista s’expressi lliurement en temps real amb la resta de turistes.

Quines solucions podem trobar doncs al problema del Roaming?

Per exemple, a la ciutat de Girona, s’ha iniciat una campanya per comunicar l’existència de totes les zones de wifi gratuït que disposa la ciutat. En general, les ciutats s’estan posant les piles en aquest tema. Encara està molt poc promocionat però s’està treballant en això.

Com ens ha comentat en la conferència, el fet que els turistes pengin informacions positives de la ciutat que visiten atorga credibilitat i potencialitat de marca turística a la zona. Tenint aquest potencial publicitari gratuït a l’abast, com és que no s’explota més des de les oficines de turisme (de la ciutat de Girona, per exemple?).

Hi ha molta gent que encara pensa que la gestió de la comunicació 2.0. només s’ha de fer quan ja s’ha fet tota la resta. Que té un caràcter de “prescindible”. Estan equivocats. Hem d’integrar l’estratègia 2.0. dins l’organigrama de la pròpia empresa. Això no vol dir que excloguem l’1.0 (la comunicació oficial i unidireccional de la empresa).

Els avenços de comunicació i la implementació de noves tecnologies es corresponen amb les polítiques turístiques que a nivell de Girona es promocionen?

Honestament crec que anem tres passos per darrere. El turisme està canviant constantment, a un ritme molt més ràpid que el que avança la pròpia comunicació del turisme. Estem en un context en què la transformació del “turisme” és més gran que la capacitat de la infraestructura de comunicació de turisme que puguem anar creant dia rere dia.

Jenn Martínez

El futur del turisme, un debat constant

El turisme sempre ha estat un sector en canvi constant ja que depèn dels canvis i les modes. Degut a la transformació que les TIC han fet durant l’última dècada en tots els sectors, el turisme va haver d’afanyar-se a trobar noves sortides entre empreses i clients per tal de no quedar-se enrere. Un canvi de paradigma en constant creixement des de l’entrada del segle XXI.

Així doncs, des de fa anys, diferents experts han fet estudis per veure les noves tendències en turisme i TIC, tant per empreses, clients i destinacions.

Alguns estudis

L’”Observatorio digital” de l’IAB Spain celebrat per primera vegada -creat per l’IAB i Nethodology-  van realitzar l’estudi “Usos, actituds i tendències del consumidor digital en la compra i consum de viatges”. L’estudi es va basar en una mostra de gairebé 1.000 internautes d’entre 18 i 55 anys.

Algunes conclusions van ser:

  • Per més del 70% dels consumidors, el preu és el factor decisiu en la compra de viatges online.
  • Només el 16% dels consumidors digitals té clar el destí quan compra un viatge online, davant un 56% de persones que compra de manera improvitzada.
  • L’opinió de familiars i amics és el factor més influent (45%) en la compra de viatges online.
  • El 64% dels consumidors que compra els seus viatges online empra les xarxes socials per compartir experiències o continguts durant les seves vacances. Un 47% d’aquests ho fa mitjançant un Smartphone.

D’altra banda, el Segon Baròmetre KAYAK de Viatges online que es va celebrar a Madrid amb la col·laboració de la Sociedad Estatal para la Gestión de la Innovación y las Tecnologías Turísticas (Segittur), minube.com, reallylatebooking.com, Vueling, més de deu empreses de turisme online, com també representants d’oficines de turisme i especialistes de referencia en màrqueting online.

El perfil del viatger espanyol del 2013 serà: proactiu, social, informat, veloç, geolocalitzat i hiperconnectat.

En aquest estudi es va concloure que els viatgers espanyols seran més fidels a una marca, en la mesura que se’ls ofereixi un tracte personalitzat. El viatger està hiperconnectat i geolocalitzat gràcies als smartphones i les xarxes socials com a eina per compartir experiències dels viatges i opinions sobre serveis i productes turístics. La consulta de bloggers, videoblogers i viatgers socials en general serà creixent. El futur dels viatgers segons aquest estudi es troba en uns viatgers més ràpids a l’hora de comprar i reservar online, on la tecnologia basada en el reconeixement de veu tindrà un paper rellevant.

El futur de les aplicacions mòbils

Les aplicacions per mòbils, com ja destaca l’estudi anterior, han entrat amb força en el sector turístic i sobretot pel què fa en l’organització del viatge. Però falten alguns temes que no s’han acabat de configurar segons esmeten alguns experts que van participar en el III Think Tank “Aplicaciones móviles y turismo”, organizat a Madrid per SEGITTUR i turismo.as.

Els experts van coincidir en els beneficis que aporta al turista la geolocalització ja que et permet la personalització dels serveis en funció del lloc on et trobes entre d’altres possibilitats. Però tanmateix, les tarifes roaming que tot just ara la UE no hi ha posat remei, són molt elevades i limiten l’ús d’aquestes i la pèrdua d’oportunitats. Un altre aspecte que van coincidir va ser el pagament a través del mòbil i la tardança en la implantació quan hi ha una forta demanda al mercat però encara són de petites quantitats.

Les aplicacions mòbils turístiques haurien de permetre a l’usuari tancar el cercle del seu viatge: obtenir informació, reservar, pagar i compartir amb altres usuaris. Però encara són pocs els usuaris que facin un ús estès de les aplicacions. Per exemple trobem que en aplicacions vinculades amb allotjament, transport i restauració només es fan servir en el previatge, és a dir aproximadament uns 15 dies abans de l’inici del viatge. Quan aquestes estan enfocades a emprar-les durant el viatge.

Els experts en aquest Think Tank creuen que el futur de les aplicacions mòbils turístiques es basa en oferir serveis de valor afegit que facilitin l’organització del viatge i trobi més possibilitats.

Europa amb el futur del turisme

Són molts els estudis que detallen com serà el turista del futur, els seus gustos i tendències del mercat turístic. Amb això, la Comissió Europea no es queda enrere hi ha posat fil a l’agulla al projecte P.ICT.URISM (Platform on ICT for Tourism) que es va donar inici a València al febrer d’aquest mateix any. Coordinat per la mateixa Comissió Europea està basat en la iniciativa portada a terme des de la Agència Valenciana de Turisme i l’Institut Tecnològic Hotel anomenada Travel Open Apps.

P.ICT.URISM pretén crear un estàndard tecnològic europeu de distribució turística basat en el disseny i desenvolupament d’una plataforma tecnològica de distribució entre empreses (B2B) per la incorporació de la innovació i las TIC en els seus processos de comercialització i distribució.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és convertir-se en una plataforma que ajudi a la comercialització, on es redueixin els costos tecnològics que suposen accedir a múltiples sistemes de distribució, i que constitueixen la principal barrera d’entrada per les PIMES turístiques del continent, perquè impulsarà la interoperabilitat i la interconnexió entre l’oferta i la demanda turística europea.

Amb aquests estudis i la nova aplicació que ajudaria a interconnectar oferta i demanda turística europea podríem considerar com el turisme no es queda plantat davant la crisi i les adversitats que pot suposar les TIC per les PIMES en aquests moments. Amb tot, podem es pot concloure que el futur turístic està encaminat, gràcies als experts que treballen dia a dia perquè el turisme continuï sent la principal font d’ingressos del nostre país. La innovació en TIC és doncs, la tasca principal a desenvolupar perquè els viatgers del futur puguin continuar gaudint amb més facilitats  del nostre país i de la resta del món.

Fonts consultades:

http://www.thinktur.org/index.php/mod.conts/mem.detalle_cn/id.3787/chk.de42f1d1a68455f666d2703ec8abbba8

http://www.thinktur.org/index.php/mod.conts/mem.detalle_cn/id.3716/chk.fbbb3d19e9ad16293a0bd3c6187bce1a

http://www.thinktur.org/index.php/mod.conts/mem.detalle_cn/relmenu.58/id.3687/chk.b38673da2202eb95514d38cc9cb2aba8

http://www.thinktur.org/index.php/mod.conts/mem.detalle_cn/relmenu.58/id.3686/chk.e75e458328c73d92cdcc00f9cf7814fd

http://www.ithotelero.com/picturism-platform-ict-tourism

http://www.hosteltur.com/

http://www.travelopenapps.org/

http://comunidad.hosteltur.com/posts/tema/turismo-2-0

Sònia Sala

Vacances 2.0

Aquest estiu marxaré uns dies de viatge amb els amics. He comprovat com influeixen les opinions positives o negatives que donen els cibernautes “post-turistes” a l’hora de prendre decisions sobre què visitarem, on ens hostatjarem, on menjarem, etc. “Aquest hotel està ben situat però la recepcionista sempre fa morros”, “En aquest restaurant segur que hi estem bé perquè el cambrer és molt simpàtic” són exemples del que els meus amics comentaven després d’haver llegit els comentaris d’internet.

Aquestes opinions que corren pel ciberespai es generen a partir d’uns paràmetres determinats. No només influeix la qualitat/preu del producte o servei, en aquesta valoració hi intervenen molt les persones que els han atès, un mal gest, una impertinència, qualsevol petit gest negatiu pot decantar una opinió cap al costat incorrecte.

Ara més que mai, cal que les persones que treballen de cares al públic tinguin bona actitud, ja que representen i són la imatge de l’empresa. Cal que ho tinguin molt present perquè qualsevol comentari que es pengi per internet comportarà tenir més clientela o tenir-ne menys.

S’ha de tenir la màxima cura possible a tots els detalls i al tracte que es dóna als clients en tots els tipus de negoci, però sobretot en el sector turístic perquè és més sensible a la generació d’opinions. S’ha de ser atent amb la clientela perquè constantment jutja i valora i, si es molesta per alguna cosa ràpidament ho expressarà per internet i això influenciarà en la presa de decisions d’altres possibles clients, quan aquests planifiquin el seu viatge i vegin l’opinió que han deixat sobre el negoci altres usuaris.

Per al sector turístic internet és l’aparador des d’on es prenen la gran majoria de decisions sobre oci. L’opinió global basada en l’experiència col·lectiva sempre pot ser el seu major aliat o el seu pitjor enemic. Els meus amics i jo anirem a l’hotel que tingui les millors valoracions per part d’altres usuaris, menjarem en els restaurants on se suposa que serem més ben atesos, visitarem el que els cibernautes ens suggereixin. Nosaltres farem turisme 2.0.

Carla Riembau

Fent turisme per la web

Internet ha revolucionat les nostres vides i ara també ho ha fet en la nostra manera de viatjar. Gràcies a les noves tecnologies podem saber en tot moment què hem de visitar, on hem de menjar i fins i tot si hi ha cua en un museu.

Les noves maneres de fer turisme ja són aquí i s’anomena turisme 2.0, una manera bidireccional i col·laborativa entre persones per relacionar-se.

 José Antonio Donaire, professor titular de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i director de l’INSETUR (Institut SuperiorJosé Antonio Donaire d’Estudis Turístics), ha explicat el funcionament del nou turisme aplicat al 2.0. Ha introduït  el 2.0 que no és res més que les noves maneres d’interactuar, aquest nou mètode compte amb diversos àmbits, entre ells que, la plataforma és la xarxa, és a dir, la informació és compartida i es divulga a partir d’Internet i les noves tecnologies. Sobretot és possible gràcies a la intel·ligència col·laborativa, “ningú sap més que tots plegats” ha afirmat Donaire. També ha explicat que en el 2.0 hi ha Beta permanent, és a dir la informació sempre està en continu procés de creació, es va ampliant i canviant, a més els lectors són editors i sobretot hi ha una adaptació al client.

Ha afirmat que el 2.0 “ és més que un canvi tecnològic, és un canvi social” i aquest canvi ha arribat també al sector turístic. El 2.0 aplicat a aquest camp té diverses consideracions, entre elles que els post-turistes poden parlar amb els pre-turistes. Això vol dir que hi ha portals on els usuaris són els proveïdors de la informació, són els propis turistes que parlen del lloc visitat i per tant els post-turistes (és a dir els que ja han estat a algun lloc) són els que informen als pre-turistes (les futures persones) que aniran a visitar el lloc. Els turistes parlen amb els turistes sobre els llocs per visitar, els hotels on anar, els museus, els restaurants, o les atraccions de la zona.

El segon aspecte a tenir en compte és que el turisme es modifica “just in time”. A partir de les xarxes socials les oficines de turisme, els hotels o els visitants, es comuniquen entre ells per donar-se informació que va canviant; per exemple es pot avisar que en un determinat museu hi ha cua per entrar o es poden fer preguntes. “El turista construeix els hàbits turístics”.

El tercer aspecte a tenir en compte és la llarga cua, aquest és un concepte que indica que la suma de petites activitats o objectes no majoritaris finalment acaben sent major del que el que el públic majoritari vol, la suma dels valors poc freqüents és més gran que els valors predominants: “ Som específics i per tant volem coses específiques, aquesta minoria al final és majoritària”. Aquest concepte aplicat al turisme ve a dir que hi ha hagut l’eclosió de llocs turístics que abans eren minoritaris i que ha causat l’aparició del turista que no vol ser-ho i hi ha hagut a més, la multiplicació de turistes singulars.

Per tot això, ha clos Donaire, el canvi ha propiciat l’aparició de diverses coses com una nova identitat digital, l’escolta activa és a dir saber què ha agradat, això es pot observar a partir per exemple de les fotografies que els turistes pengen a les xarxes socials que permet endevinar allò que ha fet i que li ha agradat més, i saps com el turista ha vist el lloc. Finalment també hi ha hagut  un canvi de comunicació i d’informació. Les maneres de comunicar la informació estan canviant i cada dia surten noves maneres de fer-ho, s’ha passat del típic cartell informatiu als QR que donen informació actualitzada d’un lloc.

Clara Castillo

Un concepte nou: turisme 2.0

Una part de la conferència va ser dedicada a parlar del turisme 2.0 , un concepte molt actual avui en dia. En què consisteix el turisme 2.0? El Donaire va concretar els seus tres punts claus:

1. Els pre-turistes parlen amb els post-turistes.

2. L’aplicació del turisme just in time.

3. L’aparició de la llarga cua i multiplicació de turistes singulars.

Els portals oficials creen aplicacions on els usuaris són els proveïdors de la informació. Les persones que volen viatjar busquen les opinions d’altres turistes perquè la informació que dóna la pàgina web oficial del país és massa propagandistíca, ja que un no pot parlar malament de si mateix. Doncs ara són els turistes que creen l’opinió sobre la destinació i això és quelcom totalment nou. Els usuaris són alhora turistes i prescriptors turístics.

Els prescriptors es comuniquen amb els turistes durant la seva activitat turística i és precisament això és el que s’anomena just in time. Els turistes segueixen les recomanacions instantànies de la gent, tan si volen trobar un bon restaurant com si volen fer un passeig per la platja. Els turistes construeixen els seus àmbits turístics gràcies a les opinions dels altres usuaris.

La llarga cua és un altre mètode per aconseguir atreure el públic. Un bon exemple seria “Tintoreria dontell”; una tintoreria que és alguna cosa més. Què més? Més informació a les xarxes socials. En realitat és un restaurant clandestí, que està amagat i no es veu – això és el que fa cridar més atenció a la gent i acaba causant la curiositat i l’interès. La llarga cua atreu fins i tot a turistes que no volen ser turistes  gràcies als eslògans–trampes  com “si no ets un turista, vine a veure’ns”.

Tatiana Bogveradze

 

La majoria de les coses que es diuen 2.0 no ho són

Què és 2.0?  Sobretot és el treball en dues direccions, la col·laboració dels usuaris. 2.0 -afirma Donaire – és un canvi social, és molt més que només un canvi tecnològic.

Què s’ha de complir perquè sigui 2.0? Hi ha cinc punts bàsics que s’han de complir obligatòriament: la plataforma és la xarxa, 2.0 és una beta permanent; mai està acabat, els usuaris sempre l’estant millorant i modificant, per tant no és estrictament definitiu, en 2.0 hi ha l’adaptació al client; sempre es segueixen els seus consells i opinions, els lectors són els editors i poden intervenir en la seva modificació. I és molt important que hi hagi la intel·ligència col·laborativa – ni el més savi sap més que tots plegats. Quan es llença una idea, els altres la modifiquen, la accepten, la neguen, etc. La acaben millorant i la idea acaba enriquint-se.

Cada cop es parla més de 2.0, hi ha abusos del concepte, però la majoria de coses que es diuen 2.0 no ho són o són qüestionables: Política 2.0 , Museus 2.0 , Empreses 2.0 , Administració 2.0 , Educació 2.0, Periodisme 2.0.

Tatiana Bogveradze

José Antonio Donaire va visitar als estudiants de Comunicació Cultural.

José Antonio Donaire va visitar als estudiants de 3er curs de Comunicació Cultural de la Facultat de Lletres de la UDG el dia 8 de maig per tal de dur a terme la conferència sobre el turisme 2.0.

Què sabem d’en Donaire? És doctor en Geografia, professor titular a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics.
Ha estat diputat al Parlament de Catalunya, on fou el President de la Comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament. Va ser Regidor de promoció econòmica de la ciutat, i va ser un dels artífexs de que la Universitat de Turisme s’ubiqués a la nostra ciutat. És aficionat al escacs i és membre del Club Guixolenc d’Escacs des de fa 30 anys.

Tatiana Bogveradze