Arxius | Expert en comunicació RSS for this section

#parlarperparlar

Val, d’acord, accepto que fins no fa gaire la informació era unidireccional, que la interacció entre emissor i receptor era nul·la i que els mitjans de comunicació es dirigien a una massa global, sense matisos, etèria. També accepto que la digitalització és una autèntica revolució, potser tan com l’agrícola o la industrial i que el futur cal mirar-lo de cara. Però també discrepo: que l’usuari pugui ser protagonista no em sembla símptoma d’un societat més democràtica i que les xarxes socials siguin una vitrina per expressar la nostra opinió no significa que tots els punts de vista siguin vàlids, al contrari: ens sembla que la democràcia rau en el valor de parlar i oblidem la importància d’escoltar. La jerarquització és una piràmide injusta, callar és mediocre i participar és opinió. Convertim la vida en un titular i no passa res.

 Malauradament, quan la vida es redueix al titular s’anul·len els matisos i tot passa pel broc gros. Els polítics són uns corruptes, la policia tortura i assassina, els funcionaris són uns ganduls i els mitjans de comunicació són uns venuts. I mentre aquest discurs va calant amb força la demagògia es fa més evident. Les xarxes socials es nodreixen de comentaris buits, de paraules pernicioses i de sortides de to que sovint ultrapassen línies vermelles o voregen el mal gust. Confonem l’enginy amb la mirada pròpia i ens encanta tenir públic.

 Penso, llavors existeixo, va dir René Descartes. Parlo, llavors existeixo, és el lema dels nous temps. L’afany de voler ser la gallina que més crida del galliner ens condueix a la immediatesa, a la espontaneïtat, a la desmesura i a l’excentricitat. Ens costa acceptar que no ho sabem tot i  fent bandera de la llibertat d’expressió desmentim els arguments dels que més en saben. La superficialitat s’ha imposat i utilitzem la lògica de la manera més barroera: #tornan als grissos i la sensura. No tenim llibertat de expressió i no ens deixan revoltarnos, per tant li diuen democracia i no ho es. #paísdepandereta.

 I si estirem el fil, el més perillós no són les faltes d’ortografia. És la opinió per la opinió, és la supèrbia de creure’s imprescindible, és la necessitat de rebre lloances amb desmesura, és la incapacitat de destriar la bona informació de la calumnia, és la confusió entre enginy i coneixement i és sobretot, el convenciment de creure’s que la democràcia és precisament això: parlar, parlar i convertir la vida en un galliner.

Anna Pujols

Anuncis

BUSCAR, TRIAR I REMENAR

Miquel Riera, director del Punt-Avui, ha explicat als estudiants de comunicació cultural com es porta a terme la realització d’un diari i els problemes que implica.

Amb la visita  dels estudiants de comunicació cultural a la redacció del diari el Punt-Avui, s’ha volgut que veiessin com és la redacció d’un diari i com el director d’aquest el fa funcionar. A més de la visita, el director del diari Miquel Riera ha fet una conferència exposant com és la Miquel Rierarealització d’una publicació diària.

Per posar en situació  ha explicat els inicis de la premsa escrita que es remunten al segle XVIII, eren diaris petits i que no reflectien les notícies diàries i que no va ser fins al segle XX quan es va viure la gran expansió de la premsa escrita, on ja es comença a explicar el què passa a l’actualitat de manera ràpida i diària.

Ha continuat explicant que tot diari consta d’unes seccions que en el cas del Punt-Avui són 9: la secció de notícies locals, opinió, política, internacional, economia, societat, cultura, esports i serveis. Cada secció consta d’un cap que dirigeix els diversos redactors. Els diaris obren amb la secció que creuen que interessa més als lectors i en aquest cas, s’han decantat per la secció de notícies locals,  i és precisament pel punt de proximitat que creuen que agrada als lectors. Riera ha explicat que la secció local en concret, consta d’una vintena de persones distribuïdes per les comarques, normalment els mateixos que ja viuen en aquell territori i que treballen des de casa. Però no només consten de redactors-corresponsals sinó que també tenen a redactors que treballen per àmbits temàtics ( educació, sanitat…).

Radacció del diari el Punt-Avui  Ha revelat que sovint les diverses institucions, els bombardegen amb correus electrònics            perquè aparegui la notícia sobre el que ells estan portant a terme, però no poden aparèixer                 totes les notícies, és per això que ha ressaltat que interessa tenir professionals que sàpiguen interpretar i fer una visió crítica de la notícia, persones amb coneixements sobre el tema a tractar, Riera ha declarat: “ s’ha de saber valorar i posar en context la notícia, s’ha de tenir capacitat d’anàlisi, opinió i crítica d’una noticia”.  Això és clau ja que les agències de notícies ja proporcionen les informacions i al diari els interessa tenir personal format que sàpiga interpretar notícia  proporcionada per les agències.

A l’hora de realitzar el diari, Riera ha explicat que els diferents caps de seccions es reuneixen i discuteixen  la portada i, què és el que apareixerà i que no en el diari. Això però, no és definitiu ja que tot el procés de creació del diari es port anar modificant fins el moment en que s’ha de tancar l’edició,a les dues de la matinada aproximadament. Aquest fet és degut a que potser que a l’últim moment hi hagi una notícia impacte que faci retocar el diari.

Finalment ha ressaltat que en aquests moments de canvis tecnològics no acaben de saber-se adaptar, el que té molt clar és que la informació treballada i les opinions deixaran de ser gratuïtes,  el que apareixerà en digital gratuït seran les noticies d’agència  i les actualitzacions. Té molt clar que “ cada cop menys s’han de regalar les notícies” i reconeix que això és el que han fet malament, tenir periodistes a les diferents comarques és car i això no ho poden donar, no poden regalar la qualitat.

S’ha queixat que la publicitat ha internet encara no està del tot instaurada i que si hi és s’ho enduen les grans companyies, ha assegurat “tenim un nen que encara no ha après a guanyar diners”.

Clara Castillo

Nadius digitals vs. immigrants digitals

Xevi Montoya, director del grup Playbrand, estableix dues categories de persones;  els nadius digitals, que representen tota aquella generació de persones nascudes a partir de finals dels 70, i els immigrants digitals, que per la seva edat han hagut d’incorporar-se al nou

Xevi Montoya durant la conferència

context digital. Els primers estan acostumats a ser part activa en els diferents processos comunicatius, mentre que per als segons, la Revolució tecnològica ha significat un nou paradigma que en ocasions es percep com una saturació informativa (infoxicació).

http://www.playbrand.info

Anna Pujols