Arxius | Notícies breus RSS for this section

Un concepte nou: turisme 2.0

Una part de la conferència va ser dedicada a parlar del turisme 2.0 , un concepte molt actual avui en dia. En què consisteix el turisme 2.0? El Donaire va concretar els seus tres punts claus:

1. Els pre-turistes parlen amb els post-turistes.

2. L’aplicació del turisme just in time.

3. L’aparició de la llarga cua i multiplicació de turistes singulars.

Els portals oficials creen aplicacions on els usuaris són els proveïdors de la informació. Les persones que volen viatjar busquen les opinions d’altres turistes perquè la informació que dóna la pàgina web oficial del país és massa propagandistíca, ja que un no pot parlar malament de si mateix. Doncs ara són els turistes que creen l’opinió sobre la destinació i això és quelcom totalment nou. Els usuaris són alhora turistes i prescriptors turístics.

Els prescriptors es comuniquen amb els turistes durant la seva activitat turística i és precisament això és el que s’anomena just in time. Els turistes segueixen les recomanacions instantànies de la gent, tan si volen trobar un bon restaurant com si volen fer un passeig per la platja. Els turistes construeixen els seus àmbits turístics gràcies a les opinions dels altres usuaris.

La llarga cua és un altre mètode per aconseguir atreure el públic. Un bon exemple seria “Tintoreria dontell”; una tintoreria que és alguna cosa més. Què més? Més informació a les xarxes socials. En realitat és un restaurant clandestí, que està amagat i no es veu – això és el que fa cridar més atenció a la gent i acaba causant la curiositat i l’interès. La llarga cua atreu fins i tot a turistes que no volen ser turistes  gràcies als eslògans–trampes  com “si no ets un turista, vine a veure’ns”.

Tatiana Bogveradze

 

La majoria de les coses que es diuen 2.0 no ho són

Què és 2.0?  Sobretot és el treball en dues direccions, la col·laboració dels usuaris. 2.0 -afirma Donaire – és un canvi social, és molt més que només un canvi tecnològic.

Què s’ha de complir perquè sigui 2.0? Hi ha cinc punts bàsics que s’han de complir obligatòriament: la plataforma és la xarxa, 2.0 és una beta permanent; mai està acabat, els usuaris sempre l’estant millorant i modificant, per tant no és estrictament definitiu, en 2.0 hi ha l’adaptació al client; sempre es segueixen els seus consells i opinions, els lectors són els editors i poden intervenir en la seva modificació. I és molt important que hi hagi la intel·ligència col·laborativa – ni el més savi sap més que tots plegats. Quan es llença una idea, els altres la modifiquen, la accepten, la neguen, etc. La acaben millorant i la idea acaba enriquint-se.

Cada cop es parla més de 2.0, hi ha abusos del concepte, però la majoria de coses que es diuen 2.0 no ho són o són qüestionables: Política 2.0 , Museus 2.0 , Empreses 2.0 , Administració 2.0 , Educació 2.0, Periodisme 2.0.

Tatiana Bogveradze

José Antonio Donaire va visitar als estudiants de Comunicació Cultural.

José Antonio Donaire va visitar als estudiants de 3er curs de Comunicació Cultural de la Facultat de Lletres de la UDG el dia 8 de maig per tal de dur a terme la conferència sobre el turisme 2.0.

Què sabem d’en Donaire? És doctor en Geografia, professor titular a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics.
Ha estat diputat al Parlament de Catalunya, on fou el President de la Comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament. Va ser Regidor de promoció econòmica de la ciutat, i va ser un dels artífexs de que la Universitat de Turisme s’ubiqués a la nostra ciutat. És aficionat al escacs i és membre del Club Guixolenc d’Escacs des de fa 30 anys.

Tatiana Bogveradze

Qui és Lluís Maria de Puig?

Lluís Maria de Puig (Bàscara, Alt Empordà, 1945) és un home amb una gran trajectòria política europea. Ha presidit les dues organitzacions més grans i importants d’Europa: la Unió Europea Occidental i el Consell d’Europa, és per això que té molt a dir sobre el funcionament polític d’Europa i els drets i el paper dels estats.

És un polític i historiador català llicenciat en Història. Ha estat professor d’Història Contemporània a la UAB. A més ha estat militant de Convergència Socialista de Catalunya, del PSC i del PSC-PSOE i de la UGT. També ha estat membre de l’Executiva de Catalunya del PSC-PSOE i ha publicat les biografies de Carles Rahola i Josep Tarradellas.

Ha estat diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1979, 19822, 1986, 1989, 1993, 1996 i 2000. A les eleccions generals espanyoles de 2004 va ser senador per l’Entesa Catalana de Progrés.

Carla Riembau

Com funciona realment Europa?

A Europa hi ha el consell  Europeu on els caps d’Estats es reuneixen per parlar sobre els drets i deures que les nacions tenen.  A la Unió Europea els que realment tenen el poder són les Estats els quals poden acceptar o ratificar una llei. Un sol Estat pot fer endarrerir o bloquejar una presa de decisions ja que el que es vota s’ha de fer per unanimitat, tot i que actualment, els estats que votin a favor d’una llei l’hauran d’acceptar mentre que els que no l’hagin acceptar no l’hauran d’aplicar.

Pel que respecta a la entrada de nous estat a la Unió Europea no hi Estan en total desacord. La Unió europea està disposada a acceptar que s’incorporin nous Estats però,  el que no volen és que dels mateixos estat n’apareguin de nous. Si deixessin que els Estat es dividissin aleshores sorgirien noves nacions i no els hi interessa perquè, si amb 28 països ja és dificultós posar-se d’acord amb més seria un caos.

Tot i això, hi ha hagut casos que donen esperances al cas Català. Un exemple n’és Montenegro, un petit país que es separà de Sèrbia.  Les condicions que posa Europa per a la independència són dues:

-La primera és que ha de ser un procés democràtic avalat internacionalment.

-I la segona és que en el referèndum hi ha d’haver un 50% de vots i un 55% d’aquesta han de sortir a  favor.

Per tant Catalunya només podria ser independent si des de Catalunya es realitzes un referèndum que prèviament Espanya i Europa hagués autoritzat i, que la majoria de vots sortissin a favor de la independència.

Tot i això, en aquests moments  és molt complicat que això esdevingui realitat ja que, als Estats, no els hi interessa que apareguin noves nacions, precisament, perquè serà més complicat governar.

Clara Castillo

Serà més difícil convèncer als europeus que als espanyols.

Aquesta afirmació ha fet avui en Lluis Maria de Puig durant la seva  visita als alumnes de Comunicació Cultural i els ha posat al dia sobre els debats actuals de Catalunya i la seva posició en Europa. Lluis Maria de Puig disposa de tanta informació sobre els assumptes d’Europa perquè ha presidit dues institucions: Unió Europa Occidental i Consell d’Europa.

La sobirania i la independència – aquests són els profunds debats  de Catalunya, apart dels problemes com la crisi econòmica  i el paper que ha de jugar el nostre país al nivell europeu i  mundial.  La majoria dels ciutadans catalans volen que el seu país sigui independent d’Espanya i entre tots lluiten per aconseguir-ho.

Però quan es planteja la possibilitat de la independència, sempre s’especifica que ha de ser independent dintre dels marges de la Unió Europea, ja que sortir  d’Europa seria una catàstrofe.  Això vol dir que la Unió Europea ha d’estar d’acord, però tal com estan ara les coses  la independència no és possible, no hi ha voluntat política d’admetre-la. Què pensa la Unió Europea de nous Estats?  Directament no els vol i sobretot no vol que es multipliquin els Estats que ja són a dintre. És molt difícil de governar amb 28 Estats, doncs amb uns quants més seria pràcticament impossible.  Apart, el fet que aquests nous Estats s’hagin de separar dels grans països  és una fet que no agrada a ningú; ni a la Unió Europea ni a aquests mateixos països.  Per tant, Catalunya es troba amb un problema que no depèn només d’Espanya, sinó que de tota Europa. Com afirma Lluis Maria de Puig: serà més difícil convèncer als europeus que als espanyols.

Tatiana Bogveradze

Responsabilitat del malalt en l’ús dels medicaments

Dolors Corominas de Salut comunitària i Anna Bonmatí professora d'infermeria de la UdG, ponents de la conferència

Anna Bonmatí, infermera, farmacèutica i professora de la Facultat d’infermeria de la UdG va ser l’última ponent i va concloure la conferència explicant la importància que té l’usuari en l’ús adequat dels medicaments.

La OMS, al 1985 ja va definir  l’ús racional dels medicaments: “és necessari que es prescrigui el medicament apropiat (eficaç, de qualitat i innocuïtat acceptable), que es disposi d’aquest medicament i a un preu assequible, que es dispensi en les condicions adequades i que es prengui en les dosis indicades, en els intervals i durant el temps prescrit.”

Bonmatí va incidir en la necessitat que tenen els metges i professionals de la salut en transmetre a l’usuari que pren un medicament que és tant important en la cadena d’ús racional dels medicaments com el metge que li prescriu. I afegí: “com usuaris som tant responsables en l’ús racional com qualsevol altre de la cadena.” L’usuari forma part de l’administració del medicament i és el màxim responsable del seu ús.

Va concloure dient “Tant error és la mala administració del medicament com la irregularitat del malalt crònic en l’administració.”

                                                                                                                   Sònia Sala