Arxius | Què llegim? RSS for this section

La Por a la Democràcia

Opinió sobre la lectura de “La Por a la Democràcia” de Noam Chomsky

En les democràcies reals, succeeixen coses que als països amb caràcter imperialista, com els Estats Units, no els hi agraden. I és que quan una democràcia funciona, la opinió popular, i cadascuna de les persones que conformen l’Estat en qüestió, poden arribar a influenciar notablement sobre la seva política del propi país. Però acostuma a passar que els objectius i interessos de les elits socials dirigents, no són compartits per la resta de ciutadans.

Per modelar els països del món al teu gust, doncs, necessites que els règims democràtics reals no abundin en els països dels quals en treus benefici directe (a través del neocolonialisme que imparteix els Estats Units a països sud-americans) o indirecte ( a través del tràfic d’influències, favors i aliances hipòcrites i contradictòries (com en països de l’orient mitjà o la Xina), o, fins i tot, en el seu propi.

Quan s’esdevé que en un territori no hi ha una democràcia real, els Estats Units tendeixen a tenir dues estratègies. Aliar-se amb el poder totalitari del país és una de les opcions. Ja que si hi tens interessos comercials, energètics o directament d’explotació dels recursos del territori, el fet que hi hagi un dictador ja interessa, doncs afavoreix les possibilitats de comprar les seves accions teledirigides per un cost proporcionalment molt baix, a favor dels teus interessos.

A més, si el règim tenia tradició al territori: el poble no té perquè assabentar-se (almenys a curt termini) que està “comprat”, i això et garanteix una estabilitat “política” i un clima favorable per continuar exprimint el territori sense perill de revoltes ni boicots. I d’aquests casos n’està ple a Sud-amèrica. Governs titella com Xile, Argentina, Bolívia (per tal d’enderrocar el tràfic de la droga, o més ben dit: controlar-ho al seu parer), etc.

En canvi, quan el dirigent d’un territori desitjat pels Estats Units no es vol posar en venta, o gaudeix d’un caràcter democràtic, l’estat imperialista engega la seva maquinària de relacions públiques i manipulació dels mitjans de comunicació de manera que acaba gaudint del suport de l’opinió pública del seu propi país (de vegades, fins i tot del que es disposa a colonitzar), per tal d’enderrocar un règim, canviar un governador o, fins i tot, envair el país per tal d’assegurar la restauració de la “llibertat” i un “vertader” règim democràtic made in USA.

Els Estats Units és necessiten d’aquestes estratègies de relacions públiques perquè han de vendre la moto al seu propi poble molts cops. Donat que, com he dit, moltes de les seves accions imperialistes es contradiuen amb les anteriors, i entre sí. Però és que encara estan més necessitats d’una altra cosa. I és fer front a les seves necessitats econòmiques i energètiques, els seus deutes milionaris, el seu dèficit comercial i la seva pèrdua de competitivitat en front altres economies emergents. Per aquest motiu, les seves prioritats són les estratègies de manipulació i obertura de fronteres comercials dels altres països a conveniència, alhora que barra i aranzela les seves fronteres als productes exteriors.

Les poblacions avalades per la democràcia són, doncs, l’únic perill real que pot tergiversar els plans estratègics de l’imperi. Si en els seus inicis era la por a que el món es tornés comunista i tota la història de la Guerra Freda, ara és la por a perdre el domini imperialista que fins fa poc podien exercir impunement en aquelles regions on el poble no té dret o ni es planteja rebel·lar-se contra el règim establert (per perill de represàlies).

Els conflictes, les guerres o les dictadures, contribueixen i formen part de l’estratègia del EUA per distreure l’atenció del poble. Perquè com diu el títol de l’obra, tenen por a la democràcia. Prefereixen observadors anestesiats, no participants cultivats que puguin divergir dels seus interessos en la regió. Com a molt, recolzen una democràcia Capitalista. On qui pren les decisions democràtiques realment és l’empresariat, els lobbys, els poderosos. Els que sempre estaran del seu propi costat. La resta, el prop poble, segons ells, està distret “perquè vol”, però en realitat està apartat a consciència.

I si això no funciona, la violència i l’explotació econòmiques són una altra arma dels EUA. Ja que, sobretot, tenen una enorme por a que els països “no titella” en els que tinguin interessos estratègics comencin a ser autosuficients, o pitjor encara, comencin a comerciar amb altres països que no siguin els propis Estats Units. Per això només defensen aquelles “democràcies” que per la seva qualitat de no ser vertaderes, li convenen. La resta, li continuaran fent por. Doncs només creuen en la llibertat i la independència de les persones, sempre i quan aquestes no contradiguin els interessos de la oligarquia política i financera nord-americana.

Això també demostra que els EUA no creuen ni tan sols en el lliure mercat. El seu caràcter imperialista els fa pensar què alguns països estan per sobre d’altres, i que aquests primers han de manar als segons. Naturalment, aquest sistema se sosté millor quan els països a qui domines no són democràtics. També val a dir que els EUA mentre recolzaven moltes dictadures als països àrabs, arreplegaven informacions a través dels serveis secrets per tal de, en el moment que a ells els hi convingués, poguessin assumir la veu del poble en qüestió i vendre-li la moto d’alliberar-lo del dictador (que abans havien avalat). D’aquesta manera s’asseguren (o això pretenen) un altre país satèl·lit del que extreure’n recursos o exportar-ne productes a preus que ells mateixos imposaran pel fet de ser “els salvadors”.

Com a punt final, m’agradaria afegir que no crec que tot el problema de l’engany que ens planteja Chomsky sigui tan sols dels mitjans de comunicació o del discurs de les pròpies institucions del poder. Que, per exemple, s’hagin callat els genocidis del Estats Units (que també), no em sembla una responsabilitat tan sols de les elits o el poder establert. Crec que som nosaltres mateixos. Avui dia ja tots sabem què fa els EUA i encara així ningú pren consciència. I menys acció. Tenim eines suficients per lluitar contra qui vulguem. Som el 90% de la població, els que no governem. Si no canviem les coses és perquè a molts dels nostres tampoc els hi convé. Som massa egoistes i egocèntrics. La por a la democràcia, per a mi, és un problema de tots.


Jenn Martínez

Anuncis