Els romans veneraven l’aigua. Nosaltres la cotitzem a borsa.

Els romans tenien un ritual importantíssim amb l’aigua durant la cerimònia d’una boda. L’home portava la dona a l’habitació més protegida de la seva nova llar, i allà, en la intimitat, i després d’haver-se jurat amor fidel i etern, ell li oferia a ella aigua entre les seves mans, per tal de simbolitzar prosperitat en la seva unió i protecció a la seva estimada la resta de les seves vides. I és que l’aigua ha estat un element molt estimat i preuat per totes les cultures primerenques de la humanitat. Com tots sabem, fins i tot ha arribat a simbolitzar l’arjé d’algunes filosofies. Però ara ja no. Ara manen els diners… I per tant, quant més escàs sigui aquest bé per la humanitat: més pujarà el seu valor econòmic. Oferta i demanda. Paraules d’or en els nostres dies. Com diu Daniel Stulin, els Bilderberg han canviat les seves prioritats. Ja no volen més diners. En tenen de sobres per mil·lennis. El que els interessa ara són els recursos. I el més escàs i necessari dels recursos és, precisament, l’aigua. Per aquest motiu, segons la seva teoria, el que volen és apujar el preu del recurs essencial per tal que no tothom se’l pugui permetre. Aquesta estratègia inclou el malbaratament del bé. La malversació i el desaprofitament de recursos i tecnologies per tal d’afavorir la seva escassetat. Amb aquesta estratègia s’aconsegueix que el producte sigui més escàs mentre que la demanda continua augmentant. Com si de la borsa es tractés, els Bilderberg, doncs, juguen a apujar les accions del valor “aigua” als mercats. Total, ells tenen tots els diners del món per pagar-la a preu d’or. Però ni tan sols necessiten això, ja que ja són els amos del bé en qüestió…

No és que cregui al peu de la lletra la seva teoria. Però fa que pensar. Si no de què que la nostra societat menysprei tant aquell bé que sempre hem considerat sagrat, pur i indispensable per la nostra vida?

Jenn Martínez