¿Com es mantenen néts els rius Gironins?

Entrevista a la Marina Coll Sureda, Tècnic de Laboratori de la EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) de Girona, amb col•laboració de la seva companya i també Tècnic de Laboratori la Dolors Sala Roca.

(A l’esquerra la Dolors Sala, a la dreta la Marina Coll)

“La gent tendeix a relacionar la feina que realitza la depuradora (EDAR) amb la que fa la potabilitzadora. Nosaltres no ens encarreguem de la qualitat de l’aigua que bevem sinó de la qualitat de l’aigua que s’ha de tornar a avocar al riu desprès d’haver passat uns processos de neteja i depuració.”

La Marina és Tècnic de Laboratori a la Depuradora d’Aigua de Girona, juntament amb la seva companya, la Dolors, es fan càrrec de dur a terme el control de l’aigua que arriba de clavegueram de la ciutat de Girona i rodalies. La seva tasca principal és establir uns índexs adequats que equilibrin els nutrients, els sòlids, el pH, la conductivitat, el DBO5…

• Quina funció fa exactament la depuradora de Girona?
Com bé diu el seu nom “depura”. Neteja o elimina els tòxics contaminants provinents de la contaminació orgànica i inorgànica que conté l’aigua residual. Aquesta aigua prové dels pluvials (clavegueram), de les indústries i de les aigües domèstiques. Principalment el que es fa quan l’aigua residual arriba a la depuradora, és eliminar els tòxics als límits adients. S’han de complir uns paràmetres concrets establerts per la llei.
• Així doncs, quina diferència hi ha entre la depuradora i la potabilitzadora d’aigua?
Una depuradora fa que l’aigua residual pugui tornar al riu amb l’objectiu de no alterar els ecosistemes i així facilitar que es pugui tornar a adaptar en l’ambient. En canvi, la potabilitzadora agafa l’aigua de l’ecosistema per adaptar-la al consum humà. “Un cop l’aigua de la depuradora surt neta, no és la que ens bevem, això es una llegenda urbana”. La potabilitzadora també ha de fer un procés de depuració de l’aigua però els mètodes són diferents als nostres, la veritat és que desconec els seu procediment.
• En aquest cas podem dir que la depuradora col•labora en la conservació dels ecosistemes? (diuen que a mode general hi ha una pèrdua de qualitat dels ecosistemes per la pèrdua de diversitat de les espècies)
Sí, és clar que hi contribuïm però també hem de tenir en compte que l’aigua de la depuradora no surt 100% neta. A no? Hi ha un procés natural de depuració que tenca el cicle amb l’ajuda d’uns microorganismes anomenats bioindicadors. Són uns organismes microscopis que s’encarreguen de depurar l’aigua un cop s’avoca al riu. Quan es detecten aquests organismes en els índexs de l’aigua residual de la depuradora biològica, són símptoma de garantia en la qualitat de l’aigua.
• Quines són les principal amenaces que treballeu en la depuradora?
Els abocaments incontrolats com ara neteges que contenen hidrocarburs o bé, indústries que aboquen greix com ara les indústries càrniques.
• I qui s’encarrega de fer un seguiment acurat del tractament adequat de l’aigua a la planta?
L’ECA, que és una empresa subcontractada per l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua). Cada dos anys aproximadament s’estableix quina empresa s’encarrega mitjançant un concurs-sorteig de les empreses que s’hi presenten. L’ECA bàsicament realitza punts de mostreig de la sortida i de l’entrada de l’aigua de la depuradora. Així que s’encarrega de fer complir la llei ja que controla que la depuradora avoqui l’aigua dins dels paràmetres establerts per la llei.
• L’ECA us controla a vosaltres, qui fa el seguiment de les empreses que avoquen residus als rius Gironins?
Inspectors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
• Qui finança les despeses de conservació de la depuradora?
L’ACA és l’encarregada de cobrar el cànon de sanejament i després restableix aquests diners a l’ajuntament de Girona, un cop a l’Ajuntament aquests es distribueixen per les despeses de l’entitat.
• Creus que la ciutadania s’ha conscienciat de no avocar brutícia als rius?
Doncs…mmm!(riu) La veritat que als rius directament no sé, però a la depuradora rebem compreses, tampons, bolquers, preservatius, tovalloletes, draps…de tot i més. Realment si veiessis el primer procés de la planta, a l’entrada, et trobes tot allò que passa pel vàter. Així doncs, podem dir que els ciutadans no estan gaire conscienciats en contribuir a la sostenibilitat del medi ambient, tot i que no es pot generalitzar sempre hi ha qui contribueix i s’implica.
• Aquests dies es parla a tot arreu de l’escassetat de pluges d’aquest hivern, a vosaltres també us afecta, ho noteu?
No fem comparatives d’any per any, però si que quan plou lògicament el cabal de l’aigua augmenta i per tant el clavegueram augmenta la seva quantitat d’aigua. Això fa que l’aigua recollida a través dels col•lectors arribi a la depuradora amb els residus més dissolts. L’abundància d’aigua facilita la feina!
• Teniu algun tipus de relació directa amb l’ICRA?
Sí. Hem treballat conjuntament en alguns estudis que no podria concretar perquè es gestionen directament amb direcció. A banda de que són temes molt específics a nivell de dades científiques.
• Finalment, quina és la tasca d’un tècnic de laboratori a la depuradora de Girona?
Realitzar les analítiques pertinents i controlar diversos punts de la planta per poder tenir un control de tot el procés de depuració dins d’aquesta. També cal garantir la seva efectivitat des de que entra l’aigua fins que torna a sortir al riu. Cal establir uns controls molt acurats i precisos per equilibrar els diferents nutrients, sòlids, pH, conductivitats, DBO5, etc. I així garantir una major eficiència d’aquesta aigua residual que ha de tornar a avocar-se al riu.

Verònica Herrera